Una muntanya de la serralada dels Andes, situada en la part nord del ramal occidental de la Cordillera Blanca, dins del parc nacional Huascarán. 
 

19 de juliol
Recorrem durant dos dies la famosa vall de Santa Cruz envoltats fins al camp base del Alpamayo.
 

Descansem i pugem des d'allí, directament, al camp alt (5500m), als peus del Alpamayo i el Quitarraju, impressionant i alhora incomodíssim campament, massa altura i enmig d'una glacera.
 

Els problemes del Alpamayo són el nombre de cordades en la ruta i els despreniments de grans trossos de gel que cauen dels espolons que envolten la ruta quan la temperatura puja, tenint això en compte i que les cordades solen eixir a les 12, 1 de la matinada, decidim descansar unes hores en el camp alt i atacar a les 21,30h, realitzant tota l'escalada al llarg de la nit.
 

Un gran encert, a les 7am estem de tornada en el camp alt, a penes ens hem creuat amb les cordades que escalaven aqueix dia quan estàvem acabant els rape'ls que ens deixen en la glacera.
 

Descansem com podem en l'incòmode campament i baixem al camp base. Allí sí que ens donem el merescut descans i celebrem el cim, excepte tres integrants de l'equip que no es trobaven en condicions a causa de l'altura, la resta hem fet cim en aquesta mítica muntanya, classificada com la muntanya més bonica del món.